Pràctiques col·laboratives de la imatge en l’àmbit social, artístic i educatiu.

A través de pràctiques col·laboratives de la imatge, reflexionem sobre les possibilitats de les plataformes de documental social participatiu.

Una de les coses més importants dels processos de creació; es tot allò que anirem aprenent i que el propi projecte ens descubreix. Això es dóna gràcies a l’experimentació, a la pràctica i a la col·laboració amb altres persones i entorns. Resulta molt interessant com aquest aprenentatge també es torna a aplicar dintre del projecte en curs per tornar a esdevenir procés, pràctica, experiència i de nou aprenentatge. Això depén de molts factors; i en part dependrà de com s’adapta als contextos on existeix. Les característiques i plantejaments que ens poden ajudar a apropar-nos a un projecte com aquest, son molt diverses; tot i així, plantejar preguntes potser facilita la reflexió respecte la possible continuïtat o super-vivència a mig i llarg termini dels projectes participatius. Com un exercici de prospectiva, l’estudi i anàlisis del present ens pot servir per entendre el futur; en les següents lletres explorarem escenaris que poden servir d’exemple per entendre millor aquest tipus de projecte.  Per tant, l’article vol analitzar una sèrie d’exemples, fenòmes o moviments tant actuals, com de la història recent, sobre la creació audiovisual col·laborativa i participativa, la pràctica documental i investigadora, aixó com,  reflexionar com aquestes propostes tenen un fons de transformació social. Els exemples que poden ser susceptibles de ser analitzats, son experiències prèvies, per establir uns certs criteris d’anàlisi.

Per tal de desenvolupar uns criteris d’analisi que puguin escaure a la majoria dels projectes que ens interessa veure, sen’s plantegen un seguit de preguntes:

Com apareix la proposta?. D’on deriva la proposta, i quins referents té?. Quines son les idees del projecte i quines son les propostes? Quins son els missatges principals i les necessitats de comunicar?. Quines son les motivacions del projecte per tal de justificar la seva necessitat? Quines dinàmiques entre els participants es poden resaltar?. Trobades, sessións de treball i desenvolupament de les feines del projecte?

Qui col·labora activament en el projecte? Com s’organitzen i gestionen aquestes col·laboracions? Quines son los motivacions del personal actiu? Com interactúa amb el seu entorn més immediat? Com respon l’entorn més immediat? Quins poden ser els territoris d’intervenció? Com s’intervé en aquests territoris siguin físics o virtials? Quin impacte tenen les propostes del projecte dintre del seu entorn més proper i al públic a qui va dirigit?

Quin impacte té dintre de la, o les, comunitats on habita el projecte?. Com es treballa la comunicació? nivell de difusió i a les xarxes socials? Estratègies i recursos de treball?. Espectatives i objectius? Aprenentatges i derives no previstes?. Resultats, productuctes, presentacions? Reaccions, respostes, conseqüenscies? Punts a destacar?

Per altra banda podem tenir: Com es financien o s’han financiat originalment? Quins son els agents econòmics i ideologics que dónen suport al projecte?. Te recolzament econòmic gubernamental, privat, autogestionat? Tret de les pròpies, amb quines facilitats, recursos i infrastructures pot comptar?

Com es gestionen econòmicament a mig i llarg termini? Possibilitats de continuïtat a llarga durada? Relleu generacional?. Transformació del context amb el temps? Canvis de necessitats o influències de la comunitat amb el pas del temps?  Adaptació a canvis i a diferents condicions de funcionament que l’original? Superació de dificultats?

Val a dir que actualment els projectes col·laboratius dintre de l’art i l’audiovisual són molt nombrosos,  una de les coses que no estan contemplades en la obra referencial “La condició postmoderna” de Jean-François Lyotard, 1979. Així com l’art ha passat de ser objectual a ser conceptual, també s’ha anat perdent la figura de l’artista geni i ha anat evolucionat cap a una pérdua de l’autor. Així doncs, trobem que part de la producció artística és vincula a projectes de de participació social.  

Des de que hem començat el segle, Barcelona ha tingut diferents moviments i accions sobre un plantejament diferent de fer i comunicar audiovisual, a ran d’això s’han produït diverses experiències tant a Barcelona com arreu del món. Aquesta presentació parla de tres expèriencies on l’autor ha participat activament des de fa més de 15 anys fins al present. La primera és Neokinok.tv, col.lectiu dedicat a la creació audiovisual i la televisió experimental des de l’any 1998. La segona, LaTele, un canal de televisió coordinat per l’Assemblea per la Comunicació Social, i que ha estat emetent a Barcelona entre l’any 2004 fins el 2015. La tercera és Telenoika, una comunitat creativa oberta audiovisual, que funciona des de l’any 2000 fins al present.

Neokinok.tv és un col∙lectiu que treballa entorn de la creació audiovisual i la televisió experimental. Des de 1998, Neokinok.tv ha fet diversos projectes artístics al voltant de l’audiovisual, l’art, la cultura i l’educació. Dintre del treball de Neokinok.tv s’han realitzat diversos projectes tot obrint diferents canals de televisió temporals utilitzant tant freqüències de la UHF i la VHF. Ha fet difusió tant analògica com per Internet mitjançant protocols de streaming i tecnologies lliures. Treballa la creació de plataformes de comunicació en desenvolupament permanent tant conceptualment com tècnicament. Volem facilitar l’accès a les persones a l’audiovisual i als mitjants de comunicació, desmitificant els canals convencionals i oferir diferents possibilitats a allò que podrien ser els mitjans, tot empoderant la ciutadania amb la transmissió de coneixements i facilitant l’accès als canals de comunicació i les seves tecnologíes; tot treballant l’art, l’entorn social i aquest mitjà com una eina educativa.

LaTele és un canal de comunicació lliure, autogestionat i comunitari. Es va crear l’any 2003 per l’Assemblea per la Comunicació Social com a resposta a la necessitat de tenir una televisió dels moviments socials, que servís de crítica i alternativa als models de comunicació dominants. Des de els seus origens reclama el dret de comunicar del poble, quelcom que ja queda sementar en els drets humans.  LaTele, a dia d’avui, està formada per un grup de persones i col∙lectius que considerem vital la lluita per un canal de comunicació transparent, de contrainformació, rigorós, creatiu i diferent; produít de manera independent per la gent que hi participa. Tot i que treballem de manera totalment voluntària i sense massa recursos,  sobren ganes i forces per tirar endavant. La Tale té més o menys vinculació al món professional de l’audiovisual, del periodisme o de la informàtica, però ens uneix la idea de voler transmetre el nostre pensament sense intermediaris i sense censura, i alhora volem oferir l’espai a molta més gent que vulgui construir els seus missatges: creiem que així ens fem molt més fortes. La tele gaudies d’una permeabilitat i accesibilidad per a qualsevol que vulgui participar. LaTele porta molts anys lluitant contra les adversitats legals i econòmiques que se li platengen. L’any 2004 començar a emetre en radiodifusió analògica terrestre en diferentes freqüències que estaven lliures en aquel moment i cuidan de trepitjar altres canal adyacente, respetant la pluralitat del mitjans i de l’espectre. Per fer-ho utilizan sistemas radiants propis.

Des d’abril del 2011 fins a febrer de 2015,  LaTele ha emès al canal 37 de la TDT. La programació ha estat 7/24 amb 4 hores de continguts nous diaris. Part del que s’emet és material produït des de LaTele, tot aquest material toca diferents àrees (actualitat, música, art, medi ambient, política) i la resta d’aportacions han estat produïdes arreu del món.

Tot el que s’emet està sota el registre de Creative Commons ja que apostem per què la cultura i el coneixement circuli lliurement. Tot i reforçar la nostra presència a la xarxa , creiem imprescindible mantenir­nos en antena, per així poder arribar al màxim de públics i trencar amb el paradigma de la televisió actual, que només fomenta la passivitat de l’espectador/a. Com acostumem a dir: “Apaga el sofà i encén LaTele”.

L’autogestió és un tema imprescindible per mantenir l’autenticitat del projecte, i per això depèn de totes que puguem tirar endavant. LaTele no ha fet publicitat comercial, però sí d’iniciatives d’economia social que es plantegen també com a alternativa a l’economia dominant. Des d’aquest compromís, creiem que les utopies poden deixar de ser­ho quan es comença a lluitar per elles.

Menciono aquest cas ja que LaTele i actualment la moscatv formen part d’un moviment contracultural més ampli. es clarament afí als moviments que s’anomenen antisistema, pero que es podria descriure millor amb paraules com a sistema o fora del sistema ja que el seu sistema está fora de l’administració l’executiu i els goberns

Telenoika, fundada l’any 2000, neix com a col∙lectiu de persones interessades en la experimentació audiovisual i amb la voluntat de compartir coneixements i donar a conèixer al gran públic les innovacions que s’estaven produint en els llenguatges artístics, gràcies a la democratització que suposà l’entrada en escena de les noves tecnologies domèstiques audiovisuals. Els anys 2000, 2001 i 2002 es realitza el festival Videa, que fou un referent en als  esdeveniments interdisciplinars que es mouen entre l’art, la tecnologia, la ciencia i l’escena, obert a la participació del públic. En aquesta mateixa línia, han continuat els espais que oferieixen visibilitat als projectes i creacions sorgides al voltant de la òrbita de la creació audiovisual, parasitant i col∙laborant amb festivals i events. Després de 15 anys d’activitat, Telenoika ha aconseguit aglutinar una àmplia comunitat d’artistes interessats en interrelacionar­se, desenvolupar­se i mostrar les seves inquietuds a la societat. Paral∙lelament, la comunitat interactua amb l’exterior mantenint relacions amb d’altres associacions, individus, grups i empreses vinculats a l’àmbit de les noves tecnologies. Actualment, l’activitat de Telenoika es basa en el recolzament a artistes emergents a través d’ajuts a la recerca i beques de producció artística; la formació en el camp de l’audiovisual mitjançant un assequible i variat programa de tallers; presentacions i cursos; sessions periòdiques i mostres especials, presentacions audiovisuals, propostes de presentacions audiovisuals en viu de la comunitat, més de tot un seguit d’activitats esporàdiques que generen noves dinàmiques creatives i personals, i que cohesionen el teixit humà de l’associació.

TVLATA

Projecte de creació audiovisual, educatiu i de comunicació desenvolupat amb els joves de la comunitat de Alagados a Salvador de Bahia al Brasil. Per mitjà d’aquesta iniciativa, els adolescents de la zona produeixen televisió experimental (textos, imatges, sons, pel·lícules).  TVLATA és desenvolupat per Neokinok.tv juntament amb els alumnes del Centre Cultural Bagunçaço, amb el suport de l’Ambaixada d’Espanya a Brasil, i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional.

Com a estratègies de Comunicació, el projecte es basa en la capacitació audiovisual i la comunicació interpersonal. Els joves reben formació per realitzar les seves produccions, participen en cineclubs, activitats culturals i produeixen els seus propis productes i espais de comunicació, com blogs, vídeos i altres iniciatives orientades a promoure la seva expressió i aportar al desenvolupament de la comunitat. També a cambiar la visió estereotipada que tenen els mitjans de comunicació sobre les fabeles a Brasil.  De vegades alguns, de les, i els, veïns de la mateixa comunitat es veuen reflectits en aquest estereotips, alguns dels èxits han estat presentar una visió positiva de la comunitat i la joventut, promoure la inclusió, enfortir la identitat i autoestima dels joves i permetre’ls explicar la realitat des del seu punt de vista.